Sant Pere i Sant Vicenç: ecos romànics a Besalú
Pocs exemples arquitectònics ens evoquen tan bé la història com els que ens ofereix Besalú, tant pel seu valor de conjunt com pel dels elements individuals que el conformen i que ens expliquen el passat medieval de la vila de Bisuldunum, comtat independent des del segle X fins al XII, concretament l’any 1111, en què el comtat de Besalú s’incorpora al de Barcelona.
Al cor del municipi, el monestir de Sant Pere de Besalú i l’església de Sant Vicenç s’alcen com a testimoni de l’esplendor romànica que caracteritza aquesta vila medieval, i ens ajuden a entendre millor la vida social i religiosa d’una època en la qual aquestes esglésies eren centres neuràlgics de la comunitat.
L’església de Sant Pere de Besalú, part d’un antic monestir fundat l’any 977, destaca per l’originalitat del seu deambulatori, un espai de pas exclusiu per als nombrosos pelegrins que transitaven per Besalú en l’època medieval. Per la seva banda, l’església de Sant Vicenç, situada al cor de la plaça Major, domina l’entorn amb la seva imponent façana i una sobrietat interior amb una nuesa gairebé total d’elements decoratius, interrompuda només per la finestra i el rosetó de l’absis.
Amb el so de les campanes de fons que us transportaran a temps llunyans, gaudiu des de la perspectiva de la plaça del Prat de Sant Pere d’aquest conjunt romànic que ha esdevingut, fins i tot, plató cinematogràfic.
